El germà Roger arribà sol al poble de Taizé el 1940, a l’edat de vint-i-cinc anys. Seixanta-cinc anys més tard, el fundador de la Comunitat de Taizé rememora aquí algunes etapes del seu itinerari i de la seva reflexió. Anant dels seu records d’infantesa a les seves trobades amb la Mare Teresa, les seves relacions amb Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, les seves visites als països de l’Europa de l’Est en els temps difícils, la vida enmig dels desheretats dels continents del Sud i l’acollida dels joves a Taizé, la seva meditació evoca els múltiples passos empresos per posar senyals de comunió i de pau, en particular en els llocs de ruptura de la humanitat.
